Coca de cireres

Després del gener, de veure l'espectacularitat de la florida dels ametllers quant encara fa fred i a un li sorprén que la Naturalesa sigui capaç d'oferir-nos aquest espectacle que es confón amb floquetes de neu, arriba de ple la primavera i els cireres florits.

Com la d'aquest cirerer japonés florit: 

 I qui no s'ha resistit mai anar a passejar per sota dels cirerers... o simplement contemplar-los, veure com les abelles festegen les seves flors...

I per fí com cada any arriben les cireres:

Cada any, aquestes cireres arriben de les mans del Lluís i la Rosa...

però enguany se'ls hi ha adelentat la Judit!

La Judit és amiga meva, i junt amb l'Andrés una de les víctimes de les meves postres, perque casi tot el que faig passa pel seu paladar per fer el tast.

Avui dedico el bloc a ella. Per tu Judit!  : ) 
Per tu que sempre ets a la meva vora fent que cada moment que compartim sigui especial.
Per la teva bona acollida.
Per entusiarmar-me amb la mitja.
Per animar-me a seguir endavant.
Per deixar-me compartir la teva vida.
Per x per x per.... per tot el que tu em dones desinteressadament, la teva amistat.

Recordo ja de ben petita, que per la primavera hem portaven almenys una vegada a Reus. Acostumava a ser el dissabte a la tarda, i aparcavem el cotxe a l'exterior del mercat. Passejant carrers amunt i avall buscant roba per vestir-nos, el meu pare que sempre ha sigut molt llèpol s'aturava davant dels forns i pastisseries a contemplar la coca de cireres de Reus.A tots ens fascinava una mica veure el llampant color de les coques, i tard o d'hora se'n comprava alguna. La única pega era la meva poca gana i trobar-me uns empipadors pinyols. Així que si esteu disposats a fer la coca, per molt empipadors que siguin els pinyols no tingueu la brillant idea de treure'ls el pinyol! Els pinyols, a l'igual que els nostres ossos, serveixen de sostén del cos de la cirera. Així que si us plau: no li tregueu l'ànima!

Aquesta coca és típica menjar-se-la per Corpus. La Judit m'explica que, pels voltants de Corpus, el típic era anar al mas a buscar les cireres, i tot seguit portar-les al forn perquè preparessin una coca que just a l'endemà es menjaven per berenar i ben poca en quedava per postres de sopar.

D'altres m'expliquen que a vegades les cireres no tenien temps d'arribar al forn, i d'altres desafortunats es trobaven el mas sense cireres perquè la canalla passant amb les bicicletes pels camins paraven a fer el seu berenar: mentre tots estaven enfilats d'alt del cirerer n'hi havia un que vigilava l'arribada del pagès, que de ben segur s'hauria enfadat en veure'ls!

Per Corpus, la gent engalana els seus balcons per honrar el pas de la processó. En d'altres pobles és típic folrar els carrers amb catifes de flors com Sitges per exemple.

La vànova inferior la vaig fer jo amb patchwork amb la tècnica del celtic. La vaig batejar amb el nom "del Purgatori" perque la seva elaboració, sobretot de l'acolxat, em van suposar 2 anys de feina, amb la qual cosa vaig pensar que ja havia passat el purgatori en vida...

Bé, espero haver-vos fet aigua a la boca; us explico com fer-la a coca:

INGREDIENTS:

(Quantitat per fer dues coques, una per vosaltres i l'altra per regalar!)

• 150g de llet
• 
  
  1 pessic de sal
• 
  
  100g de sucre
• 
  
  50g de mantega a Tªambient
• 
  
  3 rovells d'ou
• 
  
  20g de llevadura fresca
• 
  
  400g de farina.  
• 
  
  Una mica de sucre per decorar.

PROCEDIMENT:

1. 
   
   Pre-escalfar el forn a 200º dalt i baix.
2. 
   
   Posar al vas la llet, la sal, el sucre i la mantega: 1 1/2 minut+37º+V2 1/2.
3. 
   
   Afegir els rovells i la llevadura esmicolada: 10seg+V4.
4. 
   
   Afegir la farina: 15seg+V6.
5. 
   
   Amasar 2min+Vespiga. Si acabat aquest procediment veieu que se us enganxa la massa als dits, afegiu una mica més de farina i programeu 1min+vespiga.
6. 
   
   Posar la massa en un motlle untat amb oli, estirar-la amb les mans perque arribi bé a totes les cantonades de la safata, pintar la superfície amb ou batut, i deixar que dobli el volum. Un cop hagi augmentat de volum posar-li les cireres netes i seques (no treure el pinyol!), sense el tronquet i enfornar 25 minuts a 200º forn dalt i baix (eh, Cristina).

I així és com queda la coca abans de posar a coure al forn:

Abans s'enfornar també hi espolvorejo sucre convencional per la superfície perquè un cop cuita quedi més "apetitosa" a la vista.

I aquest és tot el cicle:

Espero que us hagi agradat, i ja m'explicareu com us ha sortit a vosaltres!

CREMA DE TARONJA

Ja torna a ser cap de setmana. I sembla mentida com tant sols en dos dies les de coses que un pot arribar a fer!

Tota la setmana que estic pensant: què faré aquest cap de setmana per ensenyar-vos al bloc? M'han passat mil idees dolces, totes elles eren prou atractives, però de tant pensar em vaig empanxar!

Total que quant ja tenia mig decidit que faria un pastís de pastanaga, vaig rebre un regal. L'últim regal com a comiat de l'hivern: taronges Navel. De fet tampoc m'he desviat gaire: tot queda en el color taronja.

Feia molt de temps que havia deixat de menjar taronges... no valien rés!, no semblava que vinguessin de València, sino de la conxinxina!, perquè quina altra explicació hi pot haver per unes taronges tant àcides? amb això que avui en dia hi ha de tot durant tot l'any, ja quasi havia oblidat que les taronges es consumien a l'hivern per això dels refredats.

I això va ser així fins que el Lluís i la Rosa, el primer hivern que ens coneixiem, em van començar a obsequiar amb taronges.

I quina sorpresa! ¿com podia ser que fossin tant dolces i sucoses?

Quant arriben els primers exemplars el Lluís diu: "- Té, fes-ne sucs!", i la Rosa li diu al Lluís dirgint-se a mi: "- No, que encara no són prou dolces. No corris tant a collir-les!". I jo penso: " Fer-ne suc? quin desaprofitament!, me les menjaré totes i només hi deixaré... la pell!"

Total que a casa tenim taronges vora el novembre i es pot arribar a allargar fins el juny com enguany passarà.

I al donar-me aquesta setmana les últimes taronges no puc deixar de recordar la constant pregunta al meu interior "però com poden arribar a ser tant dolces" i com cada any, mil vegades li pregunto al Lluís: "- Que les regues amb aigua dolça???".

Sembla ser que es tracta de la varietat, Navel, segons em diu el Lluís, però en el fons sé que no només es tracta de la varietat, sinó que té a les seves mans un estrany poder que converteix les taronges en una verdadera i sana gourmenderia.

Dies enrere em feien sortir al terrat que dona a l'hort per poder olor l'aroma de la flor del taronger que hi ha a l'hort. I jo penso: "Si no cal!, si tot el carrer està impregnat de l'aroma de l'únic taronger que hi ha en tot el veïnat!" Malgrat això surto, i inspiro profundament gaudint d'aquest gran plaer que ens ofereix la Naturalesa.

Veient que ja són les últimes taronges d'enguany, volia fer l'homenatge d'avui al Lluís i la Rosa, per les seves taronges, per la seva gran humiltat i manera de fer i ser. Ara ells són la meva família, i els desitjo salut i bona qualitat de vida per molts anys, i no només per poder seguir gaudint de les seves taronges, sinó de la seva companyia i gran estima. Ah! per cert, les fotografies d'aqui dalt són de la Rosa, que sempre li agrada immortalitzar aquests detalls que succeeixen al seu voltant.

Així que partint de la gran qualitat d'aquest producte no hi ha dubte que la crema de taronja que avui us presento, també és d'una gran qualitat.

Aquest tipus de crema és típicament anglesa, s'anomena "Orange Curd". S'utilitza per glassejar pastissos, com a salsa de postres, per rellenar o cobrir pastissos, tartes, galetes... Fa uns anys la meva mare va rebre d'obsequi de record d'Angleterra la "Lemon curd", les dues en vam quedar impressionades, i amb l'idea que si algú ens deia que anava a Angleterra li encomanariem una petita comanda. Gràcies a la thermomix ja no cal, me la faig a casa i amb productes autòctons.

No cal dir que a l'igual de taronges es pot utilitzar qualsevol altre cítric. També vull dir-vos que els cítircs ha de tenir un protagonisme molt important en la nostra dieta. És una de les fonts principals de vitamina C, a l'igual que el julivert (que un cop cuit perd la vitamina), i que igual que la taronja, llimona i mandarina, les maduixes i kiwis són fruites riques amb vitamina C. La vitamina C és un potent antioxidant, per això el suc de llimona evita que s'engreixin els xsmpinyons i les carxofes quant els tallem.

Bé, prou parrafada!

Solsament dir que llàstima que no en pogueu ensumar l'olor... i llepar-vos els dits. Si us decidiu a fer-lo en quedareu impressionats!

La recepta està extreta del llibre de "Repostería y pastelería con thermomix":

 

INGREDIENTS:

• 250g de sucre
• la pell d'1 taronja sense rés de blanc
• 200g de suc de taronja natural
• 120g de mantega a Tªambient
• 4 ous

ELABORACIÓ:

1. Pulveritzar el sucre: 30 segons+V progressiva 5-10.
2. Incorporar-hi la pell de taronja. Programar el mateix temps i velocitat.
3. Afegir el suc de la taronja, la mantega i els ous. Programar: 20 minuts+90º+V4.

Amb calent posar dins un pot de vidre nét i tapar, deixant el mínim espai possible d'aire. D'aquesta manera s'aconsegueix fer el buit. De totes maneres jo sempre la guardo a la nevera. Temps de conservació: un mes.
Aquest ha estat avui el meu esmorzar, acomapanyat d'un deliciós té de taronja dolça del Racó del Te.