Ja torna a ser diumenge, i rés m’omple de més de satisfacció que tornar a ser aquí per presentar-vos una nova recepta. I sobretot la recepta d’avui, perquè la dedico al meu pare.
No hi ha persona més gormand que ell…
Motius pels quals dic això:
La temporada gormanda s’inicia el 15 d’octubre, que coincidint amb la Fira de Santa Teresa de Vendrell, comença a comprar els primers torrons. (A Vendrell hi ha una fàbrica de la Jijonenca). A partir d’aqui fins el desembre s’inicia un peregrinatge per diferents pobles i pastisseries de Catalunya buscant el millor torró, que pels volts de Nadal finalitza a la Torroneria Planells-Donat al Portal de l’Àngel de Barcelona, possiblement els millors torrons… encara que tot és segons el paladar que els degusti.
Aquest peregrinatge no s’acaba aquí, sinó que té una continuïtat indefinidament cíclica perquè continua buscant els millor melindros, carquinyolis, borregos, suïssos, i finalitza amb els panellets, també avançats de temporada que finalitzen amb els millors panellets: els de la Rosa (la meva sogra) i els de la MªTeresa (la meva cosina que segueix fidelment la recepta de la nostra besàvia i els nostres avantpassats).
I sí que són bons tots aquests dolços de pastisseria, però això passa perquè encara no ha provat -perquè encara no he fet- les meves elaboracions en pastisseria catalana que avui començo: els carquinyolis. (ja-ja-ja!)De fet aquest peregrinatge gormand no s’acaba amb els dolços, sinó que també sap del millor restaurant de menjars totalment casolans de qualsevol racó de Catalunya. I a vegades insòlits, perquè veureu, no és estranya aquesta conversa amb el meu pare:
“- Hola papa, que sóc a Berga… ¿On puc anar a dinar?
- Agafa la carretera que puja al Santuari de Queralt, i a mitja carretera enmig d’un revolt, a mà dreta trobaràs una entrada on hi ha el Restaurant Sant Marc. Ah! i per dinar demaneu el llenguado amb trufa.
- ¿¿¿Demanar llenguado a plena muntanya???
- Sí-sí, llenguado… veuràs que no te’n penediràs. “
Així que a mi no em fa falta cap guia Michelin amb les seves famoses estrelles, perqué el meu pare sap on trobar les millors estrelles en restaurants senzills, de preu a l’abast de tothom, on la decoració possiblement no és glamurosa però els seus plats són de 5 estrelles. I tot sovint li dic que hauria d’escriure un llibre parlant d’aquests restaurants tot seguint un itinerari per les carreteres secundaries de Catalunya.
Bé, passem ja a parlar de la recepta d’avui. Sobretot he de dir que m’ha sorprès la fàcil elaboració… pensava que fer carquinyolis era quelcom molt complicat… així que Jaume, agafa els ingredients aquí a Catalunya i mira de fer els teus propis carquinyolis a Suïssa!
Per cert, al forn de pa de Botarell (només n’hi ha un) fan uns carquinyolis exquisits!
Els carquinyolis que avui presento són una adaptació dels tradicionals carquinyolis, perquè els seus ingredients bàsics de la recepta d’avui són les avellanes i el cacao. I són una adaptació de la recepta que vaig trobar al fantàstic llibre “El libro de oro del chocolate” que trobareu a la meva biblioteca.
Per què xocolata? Bé, aquesta pregunta potser no cal respondre-la perquè ja en sabeu la contesta.
Per què avellanes? doncs perquè aquesta passada setmana va ser la Fira de l’avellana de Riudoms, i vaig comprar aquestes meravelloses avellanes que només en aquesta terra saben cultivar, i que per desgràcia estan devaluades per interessos de no sé ben bé quin tipus, perquè són les millors del món mundial!
Aneu, busqueu i no cal que compareu: compreu avellanes del Baix Camp!
INGREDIENTS
- 200 grams de farina blanca
- 125 grams d’avellanes- 1 culleradeta de café soluble (1 teaspoon)
- 10 grams de mantega a Tª ambient
- 75 grams de cacao en pols
- 1 culleradeta i 1/2 de bicarbonat (1 +1/2 teaspoon)
- 3 ous grans a Tª ambient
- 20o grams de sucre refinat
- 1/2 culleradeta d’extracte de vainilla (1/2 teaspoon)
- 60 grams de gotes de xocolata fondant
- 1 pessic de sal
ELABORACIÓ
1) Torrar les avellanes si estan crues. Es pot fer al forn o al microones.
Forn: pre-escalfar el forn a 170º (dalt i baix) i abocar les avellanes sense closca damunt una safata sense que quedin apilades. Coure durant 7 minuts o fins que estiguin lleugerament torrades. A mitja cocció obrirem el forn per remenar-les una mica i es torrin per tots costats. Passar-les per un drap de cotó i fregar-les per treure la pell.
Microones: Una manera més ràpida (no és perd temps ni energia amb el pre-escalfat) de coure les avellanes és fer-ho al microones: Posar les avellanes dins un bol de vidre. Posar el microones a màxima potència. Temps de cocció de 10 a 15 minuts, tenint en compte que cada 2 o 3 minuts cal treure el bol del microones posar-lo damunt d’un drap que tindrem a punt damunt el taulell (perquè el contrast del bol de vidre calent i el taulell fred ens pot fer petar el bol de vidre), i amb un cullerot de fusta remenarem ràpid sense treure la calentor (remenem les avellanes perquè es torrin totes uniformement). El temps varia de 10 a 15 minuts depenent de cada microones, i per tant sabrem que les avellanes estan torrades quant comencen agafar color, i la pell s’aclivella . Amb calent embassar-les en un pot de vidre, i el pot al cap d’una estona farà el buit, amb la qual cosa conserverem les avellanes torrades durant molts anys! Aquesta tècnica me la va explicar la Rosa (la que em regala fruita exquisita, veure recepta de l’orange curd).
2) Tamisar: el cacao, la farina, el bicarbonat i la sal.
Ho podem fer amb un tamisador, o bé amb un colador de malla metàl·lica fina posat damunt bol, i donant copets amb el cantell del canell, tamisarà els ingredients dins el bol.
També ho podem fer amb la thermomix: 30 segons a velocitat 3.
3) Treballar l’ou, la mantega, la vainilla i el sucre.
Amb la Kitchen Aid: acoplar la batedora i afegir tots els ingredients al bol i batre a velocitat 6 fins que quedi una massa blanquinosa i esponjosa.
A mà: abocar tots els ingredients i amb el batedor manual, batre fins aconseguir una massa blanquinosa i esponjosa.
Amb la thermomix: Acoplar la papallon al vas, afegir-hi tots els ingredients i batre durant 6 minuts a velocitat 4.
4) Afegir els ingredients tamisats, les avellanes i les perles de xocolata. Treballar fins aconseguir una pasta dura.
Amb la Kitchen Aid: canviar l’estri batedor per la pala, i amb l’aparell en marxa a velocitat 1 afegir els ingredients a cullerades, i quant estiguin més o menys incorporats augmentar la velocitat a 4 fins aconseguir una massa compacte.
A mà: ajudeu-vos a seguir el mateix procediment que amb la batedora però amb una espàtula·la de fusta.
Amb la thermomix: afegir els ingredients i programar 3 segons a velocitat 4. Abocar en un bol i acabar de mesclar amb una espàtula de fusta.
5) Dividir la pasta en dues parts, i formar dos rotlles de 30 cm de llarg i deixant entre els dos una distància de 5 cm. Enfornar: 30 minuts a 170º dalt i baix o fins que la massa sigui dura al tacte.
6) Retirar la salfata del forn i deixar-hi refredar damunt el taulell protegit amb uns estalvis, durant 15 minuts la massa.
7) Tallar la massa amb un gabinet de serreta a llesques diagonals de 2’5cm d’ample i disposar-les damunt una altra safata amb paper sulfuritzat. A mi la massa em va quedar suficientment ample com no tallar-la en diagonal, sinó haguessin semblat llesques de pa de quilo!
8) Tornar a coure durant 15 minuts o fins que quedin torrats, a la mateixa temperatura i alçada dins el forn.
9) Retirar del forn i deixar refredar els carquinyolis damunt una reixeta.
Els carquinyolis de xocolata no queden tant durs com els tradicionals carquinyolis, i per tant són àptes per els avis i les àvies.
Es conserven perfectament dins un pot de vidre durant molt de temps.
Jo en vaig fer bossetes de cel·lofana per regalar, però no en vaig poder regalar gaires, perquè el Lluís quant els va tastar em va obligar a que el pot de casa en quedessin més dels que jo incialment contava…
El millor acompanyament pels carquinyolis: un moscatell… el millor: el Montbrione que el fan a Montbrió del Camp.
Encara que en vista de lo bons que són….
