Creps Cafè-bombó amb Gingebre confitat {Memòries d'una cuinera}

Vaig trigar molts anys en descobrir que m'agradava la llet condensada.

Va ser un any per colonies vora els 13 anys.

Vaig entrar a la cuina i em vaig trobar als monitors reunits a la cuina, i un d'ells es menjava galetes farcides de llet condensada. Em va preguntar si en volia, i jo al dir-li que no n'havia menjat mai, me'n va preparar una galeta.

Ara mateix me'n ric perque amb el temps recordo l'experiència com tastar una cosa prohibida, semblant a l'anunci d'una xocolata en que acaben dient "placer prohibido".

Va ser aquell mateix estiu que la meva amiga Gemma em va portar a una plaça vora la Rambla del poble on a més de beure orxata (una de les meves begudes preferides) preparaven creps.

Ens vàrem demanar unes creps per berenar, ella de llet condensada i jo no li podia ser infidel a la meva passió per la xocolata! 

Error!

Em va deixar tastar la seva crep farcida de llet condensada, i ... quina passada!!!

Des d'aleshores em vaig rendir al seus honors i ara com ara la meva crep preferida és la farcida de llet condensada.

Amb aquesta recepta tinc l'honor de participar al repte de Memòries d'una cuinera, que molts de vosaltres sabeu va dedicada a les creps. Ja tinc ganes de veure quin recull de receptes més variades acaben per recopil·lar aquest mes.

Ingredients:

• 150 grams de farina "de sarraceno"
• 1 pessic de sal
• 250 ml de llet desnatada
• 100 ml de cafè ben carregat i fred
• 1 ou ecològic gran
• 2 cullerades d'oli d'oliva
• Llet condensada per farcir
• Gingebre confitat per decorar

(Aquests ingredients són àptes pels celíacs, i per intoleràncies a la lactosa podeu canviar la llet de vaca per qualsevol llet vegetal del vostre gust. Jo us recomano la d'avellana o ametlla).

Elaboració:

1. Tamisar la farina i la sal dins un bol.
2. Afegir el cafè, l'ou, l'oli i la llet. Barrejar-ho amb el turmix i deixar reposar 15 minuts.
3. Untar una paella antiadherent amb un paper absorvent amb mica d'oli d'oliva. Quant la paella sigui calenta tirar-hi un o dos cullerots de la masa (depenent de la mida de la paella). Deixar coure un costat. Amb l'ajut d'una espàtula donar la volta i coure per l'altre costat.
4. Retirar del foc, farcir amb la llet condensada i doblegar en forma de mocador.
5. Servir decorat amb retalls de gingebre confitat.

Servir calent.

És diumenge i desprès d'haver tastat el gust de la primavera, aquest mati ens hem aixecat amb les muntanyes nevades vora el mar. Ara a la tarda torna a ploure, la llar de foc està encesa i mentre llegeixo la poesia d'en Jaume Marín, aquest és el berenar.

Has entrat a la meva vida

com el bram del mar

entra a dins

del silenci de la nit,

i m'has esgarrinxat el cor,

com el roser punxa al lladre

que el priva de l'aroma

de les seves flors.

Iogurt d'avellanes {Ventanas Verdes}

Aquest mes a Ventanas Verdes ens hem plantejat el repte de preparar iogurts a casa. I a més a més comptem amb una nova col·laboradora: es diu Gretel, i el seu blog es tant nou que encara ni l'ha estrenat, o es decidirà estrenar-se amb ventanas verdes?

I amb les propostes d'avui trobareu receptes de iogurts de totes les varietats: de llet de vaca, de llet de cabra, de vegetals... De fet algunes de les preparacions -com la meva- no pot rebre la denominació de iogurt ja que no és ben bé un producte làctic amb totes les de la llei, així que més aviat l'hauriem d'anomenar com a producte fermentat.

La recepta original d'aquest preparat d'avui me la va passar la meva estimada Ana. La seva recepta original està feta amb anacards.

Jo no podia faltar aquest preparat amb fruits secs! I simplement he substituit les anacards per les avellanes.

Segurament repetiré la recepta però aquesta vegada la faré amb avellanes torrades, que per mi tenen un gust irrestistible! tant que el gelat d'avellana és el meu preferit!

Ingredients:

• 300 grams d'avellanes
• 150 ml d'aigua filtrada o mineral (jo en vaig haber d'afegir més fins a obtenir una consistència més cremosa)
• 3 pessics de lactobaccilus acidophilus (de venta en farmacies i herbolisteries)
• 3 pessics de sal marina
• el suc d'1 i mitja llimona

Elaboració:

1. Deixar en remull les avellanes un mínim de 30 minuts.
2. Escòrrer i triturar junt amb l'aigua mineral i el lactobaccilus acidophilus.
3. Tapar amb un drap i deixar fermentar tota la nit a temperatura ambient.
4. L'endemà afegir la sal i el suc de llimona. Barrejar bé i guardar a la nevera dins de recipients tapats fins el dia següent perque acabin d'adquirir la textura de iogurt.

Vull deixar clar que amb aquesta preparació no s'aconsegueix mai un iogurt. Jo he recorregut al títol a propaganda falsa, com molta de la que ens volen vendre. El simple fet d'afegir el lactobaccilus acidophilus a la preparació aconsegueixo enriquir-lo per afavorir la meva flora intestinal.

Crec que poc o molt totes repetirem l'experiència de preparar iogurts a casa.

Us animo a passar a veure la resta de propostes -clica aquí- ja que s'expliquen moltes coses interessants sobre els preparats làctics i fermentats, com per exemple com fer-los sense iogurtera (sí, no cal que truquis a la mare per preguntar-li si encara conserva la iogurtera dels anys 70).

L'entrada d'avui la vull dedicar a la Mar, farmacèutica que ens ha estat assessorant sobre els lactobaccilus acidophilus. Merci, guapa!